DE NOU, EN L'ESTUDI

Rolling Bessons tenim el plaer de comunicar-vos que de nou estem en estudi.

Anem a registrar els quatre últims temes.

Tenim la sort de tindre a Paco Samper de productor i a Raimon Sanchiz de guitarrista

d'estudi.

En els pròxims dies acabarem el nostre treball, el segon dels Rolling Bessons.

En este CD hi haurà molta presència del teclat.

Salutacions a tots i gràcies pel vostre suport.

 

ELS NOSTRES DISCS PREFERITS. 1

NEWS OF THE WORLD.

 

Per a nosaltres, el millor disc de tota la carrera musical de Queen. Es pot escoltar perfectament des del començament fins que acaba, de seguida, sense descans. Un treball que va vore la llum l'any 1977 amb la casa discogràfica EMI. Estava produït pels propis Queen, assistits per Mike Stone. Trobem autèntics himnes com poden ser "We will rock you" (de Brian May) i la repetida però bona a la volta "We are the champions",(fet per Mercury),  un referent que sona en els principals esdeveniments esportius que se celebren per tot el món. Només amb estes dos cançons ja n'hi haura prou per a un disc de qualitat, però la cosa no acaba ahí. I tornem a repetir que per a una banda, estes dos cançons ja justifiquen quasi mitja carrera musical.

 

Roger taylor, el baterista, va composar "Sheer heart attack", possiblement el tema més dur de la discografia dels britànics. Fins i tot és estrident, però elegant. També té alguns tocs forts, densos, "Figth from the inside", també del mateix compositor. Per altra banda, "It's late" (May) és una gran cançó amb les veus molt ben tractades, igual que passa amb "Gert down make love" (Mercury), on hi ha certes parts molt psicodèliques i que en directe guanyava encara més.

 

Una menció especial mereix "Spread your wings", una composició de John Deacon. Per als Rolling Bessons, és la cançó de Queen que més ens agrada. Molt bona, perfecta. Excel.lentment cantada, una autèntica joia que no és molt coneguda i que per cert, tampoc está en cap recopilació de grans èxits. A més, el vídeo musical és senzill, gravat en plena neu. el fred es fa evident en els rostres dels membres del grup.

 

Per últim, "News of the world", que vol dir "Notícies del món", també té altres temes com "All dead, all dead" (May), "Sleeping on the sidewalk" (May), "Who needs you" (Deacon) i "My melancholy blues" (Mercury). La portada és un dibuix, on es veu com una espècie de robot porta en una de les mans a persones mortes (possiblement els membres del grup, que estan ben caracteritzats). Com si la fi dels dies estiguera prop per una invasió. També hi ha un altre dibuix que recrea com el mateix robot clava la mà i el braç en un forat per a intentar atrapar a més víctimes, que fugen amb cara de terror.

 

Un disc complet, amb molts estils i melodies variades.

 

 

ENTREVISTA A RUBÉN SARABIA: IRON MEN... IRON ROCK

Rubén Sarabia és conegut per la seua estima cap a l'esport. Guanyador total en bàsquet, ara

canvia la pilota pel risc dels triatlons. És la primera persona d'Ibi que competeix a una prova a Suïsa

anomenada Iron Man (home de ferro). Imagineu-vos competir 14 hores seguides... en definitiva, una màquina.

 

 

Rolling Bessons: Rubén, enhorabona per ser un "home de ferro"....

 

Rubén Sarabia: gràcies, l'esport m'agrada....

 

Rolling Bessons: quin paral.lelisme li trobes a l'esport d'alt rendiment i la música?

 

Rubén: hi ha molts. Per exemple, la constància. No consisteix només a ser bo o no (no parle per mi)...

hi ha que aguantar... el sacrifici. Un grup de música es basa en la confiança en un conjunt i en un mateix...

en l'esport individual, també....

 

Rolling Bessons: et coneixem des de fa anys i sabem que la concentració és un dels teus punts forts. Però el límit

de l'autoexigència fins on arriba?

 

Rubén: fins on tu digues prou... i un poc més. De veres, a voltes no hi ha límits si no els busques. A Suïsa me se va passar

moltes voltes pel cap abandonar la carrera... quan portes... 11 hores de competició... però pense que possiblement siga l'única

volta que puc fer esta activitat esportiva. I en el rock també és qüestió d'oportunitats: per exemple, vosaltres. Esteu ahí...

no heu abandonat mai... i a soleu dir que hi ha que disfrutar del concert com si fóra l'últim. Hi ha que aprofitar les ocasions.

 

Rolling Bessons: quan entrenes, quina música escoltes?

 

Rubén: bon rock... que no agressiu.

 

Rolling Bessons: eres una espècie de Rocky Balboa?

 

Rubén: no... però quan entrene, pense en les motivacions... ahí estem. M'agrada la música que m'espenta...

i ahí esta la vostra formació. Tinc tots els vostres cd's, des del principi i n'espere més.

No hi ha que tirar mai la tovallola, hi ha que intentar estar ahí... fer un poc més que el dia anterior, però sense

tornar-se bojos.

 

Rolling Bessons: quanta raó tens en el que has dit...

 

Rubén: el més fàcil és abandonar, no dir les coses clarament,... però no totes les persones són iguals. Hi ha qui

es conforma en ser mediocre, sense complicar-se la vida,... i no es donen compte que formen part d'un col.lectiu.

En la música també és clau: en un grup, si una persona no col.labora, no hi ha res a fer... tots depenen del tretall de l'altre.

 

Rolling Bessons: "Dime quién soy yo", "Dime quién eres tú"...

 

Rubén: una persona com qualsevol altra que creu que la felicitat està en el camí i no en la meta...

 

Rolling Bessons: i ho dius tu, que has arribat a la meta on cap altre ho ha fet abans. Gràcies, "Iron Man", "Iron Rock".

 

Rubén: a vosaltres, "Rolling Bessons".

 

Rolling Bessons:

 

 

ÁNGEL SUÁREZ: LA FOTO DEL ROCK

 

Ángel Suárez es de Benidorm y entre sus hobbies está el de la fotografía. Enamorado del clasicismo del rock,

asegura que nada es lo que era pero que hay que potenciar el trabajo amateur, que la base es lo que cuenta.

 

Rolling Bessons: Ángel, gracias por esta entrevista...

 

Ángel: gracias a vosotros por contar conmigo...

 

Rolling Bessons: tus fotografías son conocidas por los seguidores que entran a esta página... pràcticamente

te consideramos un componente más del grupo.

 

Ángel: gracias a vosotros, repito, por darme la oportunidad.

 

Rolling Bessons: en qué te basas para hacer una buena 'cover', una buena portada?

 

Ángel: ante todo, he de decir que cada fotógrafo es un mundo. Yo veo una cosa pero interpreto otra, un mundo

muy parecido al de los operadores de cámara en televisión. Estamos inmersos en un momento muy crítico para la

música y esto se traduce, a mi manera de entender, también en las portadas. No se cuida tanto el diseño.

 

Rolling Bessons: acuérdate, hay portadas y bandas míticas que se asociaban siempre con portadas escandalosamente

buenas...

 

Ángel: dos ejemplos. "Deep Purple" tenía portadas buenísimas, ellos "salían" de bolas de fuego o se inmortalizaban en unas

caras como si fuesen presidentes americanos... Pero me quedo con las de los ingleses "Led Zeppelin". Tenían un "rollo" más artístico, motivaban más... las veías y pensabas: "qué bueno tiene que ser el material que llevan dentro porque la portada, sólo por eso, ya es motivo para comprarlo. Eran brutales".

 

Rolling Bessons: y también hay álbumes con mensajes "prohibidos" o así lo entendían dependiendo del país...

 

Ángel: efectivamente. "Rolling Stones" sacaron su "Sticky Fingers" en EEUU con una portada diferente a la de Europa... qué portada, de verdad. Eran unos pantalones vaqueros... pero es que el disco llevaba tela vaquera auténtica... de verdad, pieza de coleccionismo. Eran los años '70 pero en España... esos discos no llegaban y si lo hacían, con un sobrecoste brutal.

 

Rolling Bessons: "The Clash" y su "London Calling" es la que los oyentes han escogido como la mejor portada de siempre....

 

Ángel: sí... tremenda. Rompiendo el instrumento en directo... aunque también las de AC/DC eran tremendas. No hacían falta

grandes figuraciones... por ejemplo, en el trabajo "For Those about to rock" era... simple y efectivísima.

 

Rolling Bessons: como fotógrafo, también puedes opinar de los dibujos... siempre sacados de fotografías....

 

Ángel: sí... ahí tienes a los "Ilegales" con su "Ilegales". Una fotografía de blanco y negro pintada por Ouka Lele.

 

Rolling Bessons: por cierto, ?crees que los grupos hacen una sobreactuación para posar en las portadas?

 

Ángel: ahora mismo eso no tiene sentido... pero en los '80 era la moda, muy habitual. La música se asociaba con un movimiento,

todos los grupos estaban en la portada para que el público los relacionara y conociese directamente. ¿Eso es sobreactuación?

Claro que sí. ¿Ahora se puede hacer? No hay margen... porque no hay venta masiva de discos... ahora la gente quiere

un producto "vive joven, vive rápido y deja un bonito cadáver".

 

Rolling Bessons: gracias por todo, fotógrafo de los "Rolling Bessons".

 

Ángel: me gusta recordar viejos discos con vosotros. Un saludo.

ENTREVISTA DE BESSÓ A BESSÓ: MERAVELLES DE 6 CORDES

Àngel: afortunadament, de guitarristes, hi ha molt bons durant els últims anys... o millor dit,

des dels principis del rock...

 

Miquel: efectivament, hi ha molt consagrats... Ritchie Blackmore pense que és fonamental per entendre

la música. Els seus riffs són profunds, ara trobe a faltar un poc eixa força del "Space Trucking" o "Smoke on

the water"... amb Rainbow és excel.lent, però amb els Purple és genial...

 

Àngel: fixat que parles de Ritchie Blackmore...si ens posem a examinar a Randy Rhoads...

 

Miquel: Randy és i serà una llegenda, però la seua mort, una de les més tràgiques de la història del rock

ha fet que el recordem com un guitarrista complet. Amb distorsió, amb la guitarra sonant completament neta,

interpretant tot el que Ozzy li encarregava... Randy és un dels millors 5 guitarristes de sempre.

 

Àngel: i que fem de Tommy Iommi? uns riffs contundents, amb un so molt característic dels anys '70... és un dels pioners

i molt destacat. Sense ell una part del rock (la més forta, possiblement) no haguera avançat mai... millor dit, no haguera existit mai.

 

Miquel: Tommy Iommi és un exponent i exemple per als guitarristes que més és fixen en les cordes de dalt de la guitarra.

No era excessivament ràpid (no li feia falta), però era molt contundent, molt "racional" mentre tocava les 6 cordes.

 

Àngel: si vols, anem a Alemània... allí trobem Kiai Hansen...

 

Miquel: brutal, molt ràpid, rapidíssim... crec que és l'exponent de guitarrista molt complet i a més canta, cosa molt difícil.

Si no fora vocal, seria considerat top 10 dels guitarristes.

 

Àngel: Eddie Van Halen i la seua evolució... o la seua revolució.

 

Miquel: hi ha un abans i un després d'ell. Toca amb moltíssima classe... crec que la incorporació del teclat al rock

va ser un encert per la seua part... però la guitarra se li ha quedat "curta" ja....jejeje....

 

Àngel: a qui també se li ha quedat "curta" -de tamany- és  a Timo Tolkki...

 

Miquel: de veres, curta i xicoteta... ja saps, eixe "grandot" que s'accelera i el posa nerviós... tot i ser finlandés.

 

Àngel: senyores i senyors... per a conèixer el rock.... amb vostés..... JOOOOOOEEEEEE SATTTTTTRIANNNNIIIIII

 

Miquel: un espill on mirar-se.... sense comparar-se. El guitarrista més ràpid i rítmic que mai hem escoltat. No cal cantar per a fer un gran disc.... "The Extremist", "Flying in a blue dream".... juntament amb Brian May, les dos peces básiques de la guitarra de sempre. Hendrix estaria content d'ells.

 

Àngel: fins la pròxima.

 

Miquel: ahí estarem.

per a ser

PERFIL 2: ÀNGEL ASENSI

Àngel Asensi és baixista. Sempre ha toca la guitarra, però ara ho fa amb l'instrument de quatre cordes.

Té un germà bessó i altre que també se li pareix una barbaritat.

Li agrada el bàsquet i és un apassionat de Detroit Pistons.

No li agrada l'alcohol ni res per l'estil.

És un apassionat del camp i li agraden les curiositats de la vida rural.

Assegura que no és més ric el que més té sinò el que menys necessita.

És un deixeble baloncestístic de Rubén Sarabia.

Un dels seus ídols és Isiah Thomas, qui va trencar moldes.

És un fan de Pau Gasol i de Juan Carlos Navarro.

És periodista i assessor de les Festes d'Hivern.

L'últim CD que s'ha comprat (o li han regalat) és un de Billy Idol, quan va debutar amb solitari. Remasteritzat.

 

EL CONCERT

Gràcies a tots per estar ahí.

Ens ho passàrem bé.

El públic va estar sempre amb nosaltres.

Una bona mostra que hi havia ganes d'estar els uns amb els altres.

Rialles, bon ambient i un públic molt noble, molt educat.

I fins i tot vam fer 3 bisos. No ens deixaveu acabar!!!

Gràcies pel vostre suport.

COMUNICAT OFICIAL DELS ROLLING BESSONS

Per als Rolling Bessons, el concert de demà és important. No només pel que fa a la música, sinó pel compromís que molts de vosaltres teniu amb la nostra formació. No es tracta d'arribar, tocar i desmuntar. El més important són les persones que heu

estat al nostre costat durant tot este temps. És important. Sabem que hi ha colles que queden per a sopar i després anar al

concert, hi ha qui pensa en qui deixarà el seu fill o filla per poder estar com a públic,... este concert és un mèrit per a tots aquells

que estareu davall de l'escenari. Tots tenim històries que dir, però totes estes igual són més importants que les cançons ja escrites.

De segur que demà estareu allí, parlarem un poquet abans i després del concert. Sempre és bo fer rogle i parlar del que considerem oportú. Sou xicotets herois anònims que heu fet un lloc en el vostre oci per a poder vindre al concert.

No hi ha que deixar perdre estes oportunitats. Per això, el concert el gravarem tant en audio (so) com en música.

Vos ho mereixeu.

Gràcies a tots. Fins demà.

Miquel.

ENTREVISTA EN RÀDIO 9

Els companys de Ràdio 9 Alacant entrevisten al grup Rolling Bessons. A les 12'00 hores de hui, dia 18 de gener.

Per a nosaltres és un plaer que ens donen esta oprtunitat de donar a conéixer el grup i el concert d'este dissabte dia 23.

Gràcies.

D'ALACANT CAP A IBI

Hola, amics. Alguns ja ens haveu preguntat sobre el concert. El que podeu fer és quedar tots a Alacant i pujar-vos junts. Hi ha persones que de segur que pugen (Jaume García, Jordi Payà, Ester Vidal, Paco Meléndez, Escutia, Josep Riera, Escolano) i altres que heu preguntat com ara Cristina Lavara, Reche,...) i altres que no me'n recorde. Ho dic perquè si voleu podeu quedar i anar tots junts.

Salutacions... i gràcies, clar.

EL FOTÒGRAT DEL GRUP

El seu nom és Àngel Suárez. I és amic dels seus amics.  D'imatge, entén. El vam conèixer amb una càmera de televisió al muscle... i ara l'ha canviada a per una més xicoteta i de tofos. És de Benidorm i li agrada el rock, però mai havia fet una portada

de CD. Té un fum de discos dels anys '80 i li vam proposar la idea de composar les instantànies d'eixa manera. No ho va dubtar. El seu treball és reconegut i nosaltres ens sumem a este homenatge. Gràcies, Ángel ("los marcos van de azul"):

LLISTAT COMPRADORS CD

Este és el llistat de persones que han comprat el nostre CD.

 

Vos donem les gràcies i és un plaer escriure els vostres noms. Mereixeu estar ací.

 

Rafa Maciá, Fernando Fluixá, Alejandra C9, Valiente R9, Miquel Àngel Escutia, Tere Zaragoza, Salva Gomis, Ramón Planells, Ferran Xàtiva C9, Laura C9, Susi C9, Àngela Producció C9, Cristina Ros, Jordi Sanchis, Maite Vicente, Xaro Lledó, Maria Bravo, Cristina Vidal, Núria C9, Alejandro Lozano, Pilar Llorca, Jaume Escolano, Cristina Lavara, Lluís Raga, Natxo Lara, Jordi Payà, Vicent santapau, Jaume garcía, Gal.la Navarro, Victòria Castro, Lliris R9, Ismael-Mercedes, Paco Guill, Víctor-Elena, Maru-Antonio, Paco Melendi, Ángel Suárez, Iván Verdú, Jorge López, Héctor Q3, Ester Vidal, Tere Esteve, Toni Asensi, Antonia Sánchez, Belén Bordera, Alfonso Gisbert, Juan Bautista Juan, Benito Bàsket, Óscar Arjones, Anna Ramírez, Raquel Molina, Àlex Carcelén, Lola Producció C9, Ion, Rubén Sarabia, Rubén-Rosana, Bossi-Paloma, Vir Bàsket, Fernando Gómez, Germà Bernabeu, Dani-Noe, Kambo, Juan Antonio Hollis i Pep Coloma.

 

 

GRÀCIES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Desde d'ací volem donar les gràcies als mitjans de comunicació que ens ajuden a fer més conegut el grup.  Ens referrim a "Escaparate", "Ibinoticias.com" i "Ciudad de Alcoy".

Tots ells ens han obert les portes i han publicat notícies relacionades amb Rolling Bessons. Els estem agraïts i prompte intentarem publicar estes pàgines.  

COM ADQUIRIR EL CD

Qui vulga tindre el nostre CD, pot demanar-lo en esta secció. Porta per nom "Rock d'Etiqueta". El seu preu és de 6 euros.  Un total de 9 cançons, 4 en valencià i 5 en castellà.

 

 

 

 

 

 

 

OPINIÓN SOBRE EL CD

Amics, amigues, desconeguts, qualsevol de vosaltres. Ja podeu opinar sobre el treball discogràfic. Ànim.