-Àngel: Miquel, sempre escollir els discs que més t'agraden és un poc difícil perquè hi ha altres que es queden fora...
-Miquel: així és. Però ho intentarem. Un que sempre m'ha agradat molt és el "News of the world" de Queen...
-Àngel: eixe disc és complet i complicat...
-Miquel: efectivament. Per a un oïent és complet...i per a un músic, complicat. És de 1977... un barreja de molts estils de música diferents però el més imporant, sona amb cos, sona complet.
-Àngel: hi ha himnes en eixe disc... tot un luxe.
-Miquel: així és. "We Will Rock You" i "We are the Champions" són peces fonamentals de la música dels '70... dels '80... dels '90 i de tot el que portem de segle. Freddie Mercury tenia clar on volia arribar...
-Àngel: però és un disc que, en principi, sembla menys treballat que anterios àlbums com "A Night at the Opera" o "A Day at the Races", uns vinils molt ben postproduïts...
-Miquel: Queen eren músics i també productors... sempre estaven presentes amb veu i vot a l'hora d'escollir el seu so. Però esta volta van confiar en Mike Stone, qui li va donar un gir més agressiu a la música....
-Àngel: eren els anys en els que les cases discogràfiques buscaven noves formacions "punks".
-Miquel: i Queen ho podien haver fet. Però la veu de Freddie era la que, per a mi, marcava les tendències en eixe moment. Brian May podia fer (i ara per ara també) el que vulguera... La cançó "Sheer Heart Attack" és un avís. Queen deien: voleu punk? ahí teniu una ràfega... amb puntejos salvatges i una base de guitarra molt sòlida... una composició de Roger Taylor que també feien en directe.... però Queen apostaren per una cançò forta i una lenta.
-Àngel: "Spread your wings" és una perla... sense tanta pressió comercial...la composició que més m'agrada del grup.
-Miquel: cançó llarga per als amants de la millor veu de sempre i d'una guitarra amb so "cristal", com se li va batejar. Un so elegant i identificatiu...
-Àngel: "Get Down Make Love" té com a protagonista el baix... i donava per a molt durant els directes.
-Miquel: en directes la tocaven perquè el grup descansara un poc... era... psicodèlica... els crist de Freddie es perdien entre la boira de l'escenari i allà fons trobàvem Brian May creant amb la guitarra i més amagat, John Deacon dient: "este ritme és meu"...
-Àngel: "It's Late", "All Dead, All Dead", "Figth From the Inside", "Sleeping on the Sidewalk", "Who Needs You" o " My Melancholy Blues"... peces que mai seran recordades per un públic massiu... però són part d'un disc irrepetible.
-Miquel: la veu de Freddie mana i molt en eixes cançons.... "My Melancholy Blues" em pareix un regal per als sentits... "Fight Frome The Inside" recupera el públic rocker dels principis de Queen... "It's Late" és una prolongació dels principis del grup...
-Àngel: tots els discs són millorables...
-Miquel: i este, imprescindible.
-Àngel: gràcies Miquel.
Miquel: gràcies, Àngel.
A vore quan queden i escoltem de nou este disc...
