Primerament, el grup vol donar les gràcies per anar al concert.
Tot i que les previsions metereològiques eren bones, la veritat és que eixa mateixa vesprada, un poc de "pluja" podia anunciar fred i alguna cosa més, però afortunadament tot va eixir com era necessari.
Poques el grup ha tocat damunt d'uns taburets, com en esta ocasió, però si el públic està sopant, s'ha de respectar eixe "descans" voluntari i compartir/disfrutar amb tots d'esta nova actuació.
Quan un dels bessons (en esta ocasió Àngel) va anunciar el concert, els llums es van sincronitzar amb el tema "Aire Pur". El grup recorda de des l'escenari que les relacions amoroses són sempre vàlides, en els bons moments, en els roïns i també durant els dubtes. Una reflexió feta de manera suau que agrada i molt a Rubén Sarabia, teclista del grup.
De seguida, "Sis Raons" ja sonava pels bafles. Una cançó que encara no han fet pública en cap CD com a Rolling Bessons, però és molt especial per als dos bessons.
Seguidament, vam anar interpretant temes com ara "El Tren" (el classisisme de la formació es pot comprovar i disfrutar amb este tema, "No Abandones" o "Quin Prestigi?".
Amb un concert dels Rolling es poden disfrutar també de sorpreses o readaptacions. Com per exemple, amb el tema "Dime quién soy yo" o "Busco un Sueño Mejor". Eixa nit van sonar en valencià, el grup ho va decidir així per a fer les coses de diferent manera sense pedre l'essència.
"Rock al teu Costat" segueix sonant potent. Basada amb una guitarra amb molt de 'delai' i una línia de baix molt contundent, encertada i amb molt de cos, els Rolling aconsegueixen introduir-se en les atmosferes on volen arribar. Allarguen este tema en directe per a disfrutar de "puntejos" reiterats... que busquen, precisament, la connexió amb el públic... en directe, este tema, pareix un made in Germany (recordant a Kay Hansen, per exemple).
"Another One Bites the Dust" és un dels moments més esperats i el públic ben bé que ho va sabent. El grup no mira de reull als "Queen", autors del tema... és que fins i tot, desde la distància, els recorden amb classe. El públic coretja eixe "deeero", on Miquel no intenta imitar a Freddie Mercury en cap moment,... però sí recordar-lo. Un tema molt viu i una interpretació desitjada en directe i que desperta el sentiment de "rock d'estadi" original, traduït a qualsevol plaça, pub o escenari.
Durant este tema, Ángel (baterista de la banda), va interpretar el seu "solo". No vaig a dir que té els mateixos coneixements que Ian Paice, Cozy Powell, Taylor o Hermes Calabria... però sap on està i el que ha de fer. Ell ha escoltat infinitats de treballs discogràfics en directe i sap que els seus companys i públic li demanen una interpretació en solitari. Minuts i mig de glòria... i de passió, de rock... que recorden els clàssics. Valent, Ángel, eres valent...
Miquel també va tindre el seu moment. Amb la seua Yamaha (no he vist a cap grup amb eixe model de guitarra, ni amateur ni professional), també va fer un "solo". Brian May és el seu ídol... i ell intenta recordar-lo. "Brigthon Rock" és una peça mestra que la trobem al disc britànic "Sheer Heart Attack", de 1974. Miquel, amb només una distorsió Marshall i un delai Ibanez, provoca sensacions. Sentiments amb notes repetides que compaginen rock amb acords, rifs i puntejos. Gràcies, Brian. Gràcies, Miquel.
A la fi, la tradició i el rock, de la mà i unint veus. "La Manta al Coll" va fer que 8 ó 9 persones pujaren a l'escenari... improvisant folcklore i una base sòlida de rock. L'objectiu és clar: apropar-se al seu públic.
"Eye of the Tiger", tema composat per "Survivor" i que trobem també a la banda sonora de Rocky composada, anunciava que el concert s'acabava. I ho van fer a ritme de rock, amb un troç final allargat per a disfrutar del pad, de la distorsió, de la caixa de la bateria i d'una línia de baix que, si per mi depén, encantat que haguera sonat a 10 quilòmetres de distància.
Gràcies Rolling Bessons.
Signat: El Jinete Nocturno.
