Àngel: afortunadament, de guitarristes, hi ha molt bons durant els últims anys... o millor dit,
des dels principis del rock...
Miquel: efectivament, hi ha molt consagrats... Ritchie Blackmore pense que és fonamental per entendre
la música. Els seus riffs són profunds, ara trobe a faltar un poc eixa força del "Space Trucking" o "Smoke on
the water"... amb Rainbow és excel.lent, però amb els Purple és genial...
Àngel: fixat que parles de Ritchie Blackmore...si ens posem a examinar a Randy Rhoads...
Miquel: Randy és i serà una llegenda, però la seua mort, una de les més tràgiques de la història del rock
ha fet que el recordem com un guitarrista complet. Amb distorsió, amb la guitarra sonant completament neta,
interpretant tot el que Ozzy li encarregava... Randy és un dels millors 5 guitarristes de sempre.
Àngel: i que fem de Tommy Iommi? uns riffs contundents, amb un so molt característic dels anys '70... és un dels pioners
i molt destacat. Sense ell una part del rock (la més forta, possiblement) no haguera avançat mai... millor dit, no haguera existit mai.
Miquel: Tommy Iommi és un exponent i exemple per als guitarristes que més és fixen en les cordes de dalt de la guitarra.
No era excessivament ràpid (no li feia falta), però era molt contundent, molt "racional" mentre tocava les 6 cordes.
Àngel: si vols, anem a Alemània... allí trobem Kiai Hansen...
Miquel: brutal, molt ràpid, rapidíssim... crec que és l'exponent de guitarrista molt complet i a més canta, cosa molt difícil.
Si no fora vocal, seria considerat top 10 dels guitarristes.
Àngel: Eddie Van Halen i la seua evolució... o la seua revolució.
Miquel: hi ha un abans i un després d'ell. Toca amb moltíssima classe... crec que la incorporació del teclat al rock
va ser un encert per la seua part... però la guitarra se li ha quedat "curta" ja....jejeje....
Àngel: a qui també se li ha quedat "curta" -de tamany- és a Timo Tolkki...
Miquel: de veres, curta i xicoteta... ja saps, eixe "grandot" que s'accelera i el posa nerviós... tot i ser finlandés.
Àngel: senyores i senyors... per a conèixer el rock.... amb vostés..... JOOOOOOEEEEEE SATTTTTTRIANNNNIIIIII
Miquel: un espill on mirar-se.... sense comparar-se. El guitarrista més ràpid i rítmic que mai hem escoltat. No cal cantar per a fer un gran disc.... "The Extremist", "Flying in a blue dream".... juntament amb Brian May, les dos peces básiques de la guitarra de sempre. Hendrix estaria content d'ells.
Àngel: fins la pròxima.
Miquel: ahí estarem.
per a ser
No hay comentarios:
Publicar un comentario